Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 de maig del 2012

Ara parlarem del sida

El SIDA


El SIDA (Sindrome d'immunodeficiència adquirida) és una malaltia que va ser descoberta l'any 1981 pel doctor Michael. Aquesta malaltia prové d'un vírus que els goril·les ja tenen en el seu cos així que neixen però que el seu sistema immunitari no dóna resposta perquè no els hi afecta. En canvi, a les persones aquest virus els afecta de tal manera que, progressivament, va destruint els glòbuls blancs o, el que seria el mateix, destrueix el nostre sistema immunitari. A la llarga pot provocar la mort perquè el nostre organisme no tindria defenses i, per exemple, un simple refredat el podria matar. Aquest virus es pot transmetre per vies sexuals o per via cutànea. Els símptomes d'aquesta malaltia són quasi be imperceptibles, ja que es poden confondre molt fàcilment amb altres malalties. Per exemple, el cansament, la febre, refredat ... en són símptomes però es podríen confondre amb altres malalties. Per tant, el diagnòstic més eficaç per saber si un pacient té el SIDA o no és fent-li una analítica de sang. Els països del tercer món són els que tenen més riscs a contraure la malaltia.

Aquesta malaltia afecta als humans i tot aquell que tingui relacions sexuals amb persones infectades té més possibilitats a tenir la malaltia.

En l'actualitat hi ha vacuna contra el SIDA i, almenys, s'intenta allargar la vida del pacient perquè aquesta malaltia dura fins a la mort; és crònica.

Ala nostra societat hi ha un dia mundial en contra del SIDA i, continuament s'esta investigant possibles tècniques per intentar eliminar el virus un cop dins el nostre organisme. De tota manera, els mètodes anticonceptius ajuden molt a la prevenció d'aquesta malaltia.

A l'imatge s'hi pot veure el virus del SIDA i la seva multiplicació. 
 
http://www.elmundo.es/elmundosalud/especiales/2003/12/sida-10preguntas/index.html
En aquest enllaç trobareu 10 preguntes molt freqüents sobre el sida i les seves respostes.
Seguirem ara parlant sobre la lambliosi

La Giardia lamblia és el paràsit infantil més freqüent i es el responsable de la majoria de diarrees als centres infantils. Sobretot afecta als nens i nenes d'entre 2 i 3 anys.
El període d'incubació sol ser entre una i quatre setmanes.
La causa és el paràsit que he anomenat al començament i la infecció es transmet per via oral mitjançant la ingestió d'aigua o aliments contaminats i també pel contacte amb les persones.
A més, s'ha associat amb l'exposició a aigües contaminades en centres de lleure, com ara piscines.
Quan apareixen els símptomes, aquests apareixen com a diarrea líquida i pot anar acompanyada de nàusees, disminució de la gana i molèsties abdominals.
Si les persones no són tractades entre un 30% i un 50% desenvolupen diarrees persistents.
No es estrany que, en alguns casos, es produeixi un retard en el creixement.
Les prevencions són bàsicament higièniques. S'han de controlar les formes de transmissió d'una persona a l'altra conservant les normes d'higiene personal.
També cal considerar la higiene alimentària.
Ara parlarem breument de les malalties digestives, començarem parlant sobre la gastroenteritis

La Gastroenteritis

La Gatroenteritis és un agreugament de la gastritis. La seva transmisió i el seu orígen, per tant, és el mateix. El seu diagnòstic és, principalment una bona auscultació de la zona abdominal i observar amb ull mèdic l'estat del pacient (color de la pell, estat d'ànim, observació de les pupil·les ...)

El tractament més eficaç, com el de la Gastritis és una dieta estricta i prendre begudes amb sals minerals.

Aquesta malaltia està present arreu del món i els nens són els que més la tenen. No obstant, els adults i la gent de la tercera edat també poden contrare-la.

http://www.guiainfantil.com/salud/enfermedades/gastroenteritis.htm
En aquesta pàgina posa més o menys el mateix, però sempre és interessant.

Desprès de parlar de l'asma, anem a una altre malaltia força " xunga" la Legionel·losi.

La Legionel·losi


La Legionel·losi o legionel·la, com és més coneguda, és una malaltia d'orígen bacteriani (bacteri flagelat tal i com es pot observar en la fotografía) i la transmisió es duu a terme per les vies respiratòries. Aquesta malaltia afecta al pulmó de tal manera, que pot provocar la mort. El seu diagòstic és bastant complex ja que s'ha d'observar detingudament la mucositat i s'han de fer anàlisi de sang i d'orina. El seu tractament més ràpid són els antibiòtics següents: l' erotrimicina i el levofloxacino.

Aquesta malaltia prové de Filadèlfia (EE.UU) i va ser descoberta per un grup de científics nord-americans l'any 1976. La Legionel·losi afecta principalment als humans i d'aquests qui té més risc són les persones de mitjana edat i els avis o gent d'edat avançada.

En l'actualitat no hi ha vacuna contra aquesta malaltia. 
 
Com podeu veure se'n sap ben poc d'aquesta malaltia.
 
Avui dia 11 de Maig començarem parlant d'una malaltia molt molesta: l'asma
i dic que és molt molesta perquè jo la pateixo i se de que parlo.

primer farem una miqueta d'introducció:

¿Qué es el asma bronquial?

Es una enfermedad crónica obstructiva de las vías aéreas, en la que se presenta un estrechamiento de los bronquios como respuesta a diferentes estímulos que causan inflamación.

¿Cuáles son las causas?

El asma es la respuesta a determinados estímulos que producen alergia: Polen, ácaros que están en el polvo, partículas de la piel de gatos y perros, humo, aire frío, ciertas comidas o aditivos alimenticios. El asma también puede ocurrir por el llanto o la risa fuerte, el estrés, ejercicio físico y ansiedad.
Se cree que en respuesta a estos estímulos (alergenos), los basófilos (un tipo de glóbulos blancos) distribuidos en los bronquios liberan sustancias que causan la contracción del músculo liso y atraen otros glóbulos blancos.

SÍNTOMAS

Los síntomas varían en frecuencia e intensidad.
Aunque algunas personas no presentan síntomas, habitualmente las personas con asma experimentan ahogo, dificultades respiratorias, tos y diferentes grados de sibilancias evidentes en la respiración. También puede haber sensación de opresión en el pecho, picazón en el pecho o en el cuello y sudor por el esfuerzo de respirar y por la ansiedad. En los casos de ataques agudos de asma, la persona casi no puede hablar (por el esfuerzo que realiza para poder respirar); también puede presentarse cianosis y sensación de sopor.
Además de los síntomas descritos, se diagnostica la enfermedad por auscultación con el estetoscopio, identificación de la causa que la provoca, por pruebas de alergia cutánea y por espirometría, que mide la máxima velocidad con la que el aire puede ser espirado. Las pruebas de alergia cutánea pueden ayudar a determinar los alergenos que causan los ataques de asma. Y puede medirse en sangre la concentración de IgE, un tipo de inmunoglobulina que aumenta en procesos alérgicos.

TRATAMIENTOS Y RECOMENDACIONES

Un ataque de asma puede prevenirse evitando las causas que lo provocan. En cuanto a los fármacos que se utilizan para aliviar los ataques de asma se pueden mencionar a los broncodilatadores, que se administran en comprimidos, líquidos o aerosoles.
Estos últimos se usan en general como preventivos o, en caso de necesitarlo, para frenar un ataque de asma repentino. La inhalación de la medicación permite que el fármaco actúe directamente en el lugar de la obstrucción.
También se pueden usar nebulizadores (el fármaco se mezcla con una vaporización de agua) para llegar a los pulmones a través de la inhalación. Se aplicará la medicación por inyección cuando no se consiga aliviar los síntomas por otras vías. Los corticoides se utilizan para prevenir y aliviar los síntomas.
Se pueden administrar vía oral, por inyección o vía inhalatoria. Cuando se producen ataques de asma, se usan en general los mismos fármacos pero en dosis más elevadas. Si es necesario, se administran oxígeno y antibióticos. En algunos casos se debe hospitalizar a la persona para mejorar la dificultad respiratoria, incluso recurrir a respiración asistida.



Això és un ventolin. El ventolin és un broncodilatador, és un aparell que fem servir els asmàtics per a poder obrir les vies respiratòries quan patim una crisis. Desprès d'inhalar-ho et sents millor, però també et sents cansada i sense forces durant una estoneta.

És molt important dir que no es bo dependre'n però tampoc és bo no fer-ho servir si ho necessites, també cal anar en compte perquè pot produir addició ja que et fa sentir molt millor.

http://web.udl.es/usuaris/w4137451/webresp/contenidos_docentes/temario/pdf_temas/asma6.pdf
En aquest enllaç es parla més extensament de l'asma i de les diferents classes que existeixen i probables causes com ara les al·lèrgies, que és una de més probables i més habituals. 
Aquí a  baix parlen encara més extensament de l'asma.

Tratamiento del asma bronquial


El tratamiento del asma, como el de otros procesos alérgicos, está basado en tres pilares fundamentales: medidas ambientales, inmunoterapia especifica y tratamiento médico.
Las medidas ambientales son esenciales para evitar los alergenos a los que el paciente esté sensibilizado. Las más importantes vienen resumidas en la sección de consejos de este portal. Además el paciente asmático puede empeorar por una serie de desencadenantes inespecíficos que también hay que evitar. Los más relevantes vienen recogidos en el primer módulo de este curso.
La inmunoterapia específica ("vacunas") puede estar indicada en pacientes con asma extrínseco por alergia a algún agente ambiental, siendo el único tratamiento etiológico que puede cambiar el curso de la enfermedad al actuar sobre la causa del proceso. Puede encontrar amplia información sobre inmunoterapia en la sección temas de interés de este portal. Además en el futuro será objeto de un curso, sobre manejo práctico de la inmunoterapia.
En este módulo se pretende repasar de un modo didáctico los distintos tratamientos médicos disponibles para el control del asma. Pueden dividirse atendiendo a diversos criterios, aunque un esquema sencillo es el siguiente:
1.Tratamientos inhalados (el dispositivo de inhalación y/o su envase, habitualmente son de un color que facilita su reconocimiento):
-Inhaladores preventivos (cromonas) AMARILLOS

-Inhaladores broncodilatadores (betamiméticos):
*de acción rápida AZUL
*de acción prolongada VERDE
-Inhaladores antinflamatorios (corticosteroides) MARRÓN o NARANJA
-Inhaladores con combinación de varios fármacos (corticosteroide y betamimético) MORADO
2.Tratamientos orales:
-Antileucotrienos
-Corticosteroides
-Broncodilatadores

1. Inhaladores
(Los distintos dispositivos y sistemas para la inhalación y nebulización de los fármacos ahora expuestos, se tratarán en el próximo módulo).
a- Preventivos (cromonas): CROMOGLICATO y NEDOCROMIL.
Inhiben la degranulación del mastocito activado por la unión del alérgeno y su IgE específica, evitando la liberación de numerosos mediadores proinflamatorios en el bronquio del paciente con asma alérgico.
Sus efectos son esencialmente preventivos, estando indicados en el asma alérgico leve, sobre todo en la infancia, de forma continuada para evitar la aparición de síntomas, o al menos cuando se prevea exposición al alérgeno de acuerdo con la indicación de su alergólogo. También están indicados para prevenir el asma inducido por el ejercicio al reducir la respuesta asmática frente al esfuerzo. No son útiles en las fases agudas o de crisis.
Los efectos secundarios son infrecuentes y de poca intensidad, siendo los más relevantes nauseas y dolor de cabeza.



(viñeta cedida por Santiago Castillo)

b-Broncodilatadores (betamiméticos)
"Dilatan los bronquios" al relajar el músculo de la pared bronquial, que en las crisis de asma se contrae (broncoespasmo), originado tos, silbidos ("pitos") y/o dificultad respiratoria.
Sus efectos secundarios más relevantes son temblor, palpitaciones, nerviosismo e insomnio, en distinto grado dependiendo de la dosis y del betamimético empleado. De ocurrir debe consultar con su especialista para valorar la actitud a seguir.
Hay varios grupos disponibles:
*de acción rápida: SALBUTAMOL y TERBUTALINA.
Abren el bronquio de forma inmediata tras su administración, manteniéndose su efecto aproximadamente 6 horas. Son potentes broncodilatadores de elección en las crisis de asma. No están por tanto indicados para su empleo mantenido, sino solo puntualmente a demanda en el momento que se presenten los síntomas (tratamiento de "rescate"). También se pueden emplear para prevenir el asma inducido por el esfuerzo, inhalándolos minutos antes de la realización del ejercicio.
Algunos pacientes, ante la mejoría inmediata que presentan al utilizarlos, tienden a emplearlos con asiduidad no siguiendo otros tratamiento inhalados prescritos por su médico (cromonas o corticosteroides), esenciales en el control del proceso pero sin aparente efecto cuando se inhalan. Hay que advertir del riesgo que conlleva esta actitud, estos broncodilatadores no actúan sobre el componente esencial del asma que es la inflamación del bronquio, que puede progresar lentamente haciendo cada vez más necesario el empleo del broncodilatador de rescate. Además se ha descrito que con su utilización mantenida su eficacia se reduce progresivamente, pudiendo ser insuficientes para resolver una crisis de asma grave.

(viñeta cedida por Santiago Castillo)

(viñeta cedida por Santiago Castillo)


*de acción prolongada: SALMETEROL y FORMOTEROL
Broncodilatadores caracterizado por la duración prolongada de su acción (12 horas), diferenciándose según el inicio de la broncodilatación, que en el caso del salmeterol es lento (una hora) y en el formoterol es rápido (minutos). A las dosis recomendadas, la frecuencia de presentación e intensidad de los efectos secundarios descritos con estos betamiméticos son reducidas, por lo que se pueden emplear con seguridad de forma mantenida para el control del asma moderado y grave. Habitualmente se prescriben cuando a pesar de un tratamiento inhalado antinflamatorio (corticosteroide) correcto, el paciente sigue precisando tratamiento broncodilatador de rescate. No están indicados como única terapia sustituyendo a un corticosteroide, y en el caso del salmeterol como tratamiento a demanda si síntomas. El formoterol sí se puede emplear como broncodilatador de rescate, opción sobre todo razonable en los mismos pacientes que ya lo emplean de forma mantenida. Sin embargo por su mayor coste y lentitud relativa (minutos) en comparación con otros broncodilatadores de acción rápida (segundos), no se suele utilizar directamente como primera opción en la crisis de asma.
c- Antinflamatorios (corticosteroides): BECLOMETASONA, BUDESONIDA, FLUTICASONA.
Actúan reduciendo la inflamación de la mucosa bronquial que caracteriza al asma. De este modo reducen la hiperreactividad (respuesta a estímulos) del bronquio y el riesgo de broncoespasmo. Están indicados en el control del asma persistente, en distinta dosis según se trate de asma leve, moderado o grave. Desde su introducción hace 20 años en el manejo del asma, han mejorado significativamente su control y la calidad de vida de los pacientes.
No tienen ningún efecto broncodilatador, por lo que su beneficio no se percibe directamente al inhalarlos sino trascurridos 2-3 días de su utilización. Por ello erróneamente muchos pacientes no los emplean aunque los tengan prescritos, usándolos solo de forma irregular y sustituyéndolos por broncodilatadores, los cuales controlan temporalmente los síntomas pero no evitan la progresión de la inflamación del bronquio y el consiguiente empeoramiento clínico.
Su reducida absorción limita la posibilidad de efectos secundarios, que habitualmente son sólo locales a nivel orofaringeo (micosis o infección por hongos, disfonía, irritación faringea) en tratamientos prolongados a altas dosis. Para evitarlos es aconsejable la realización de enjuagues (mejor con agua bicarbonatada) tras cada inhalación. Pueden emplearse con tranquilidad también en la infancia, siempre con vigilancia médica.
A pesar del avance que han supuesto en el control del asma, no curan la enfermedad, siendo preciso emplearlos de forma mantenida o en ciclos, de acuerdo con la prescripción del especialista. Por ello cuando el asma es de origen alérgico, sigue siendo imprescindible actuar sobre el mismo con medidas ambientales y/o inmunoterapia, para reducir progresivamente el empleo de corticosteroides e intentar una curación real de la enfermedad.


(viñeta cedida por Santiago Castillo)

(viñeta cedida por Santiago Castillo)

d- Combinación de diferentes fármacos inhalados:
La combinación en un mismo inhalador de un corticosteroide y un broncodilatador de acción prolongada, se ha convertido en una alternativa para pacientes con asma moderado o grave que necesitan ambos fármacos para el control de la enfermedad, bien de forma persistente o temporal. Actualmente existe una combinación con fluticasona y salmeterol, y en las próximas semanas se prevee la comercialización de una combinación de budesonida y formoterol. Estas combinaciones pueden reducir costes y sobre todo facilitar la cumplimentación del tratamiento por parte del paciente, que puede reducir así su "ramillete" habitual de inhaladores.
Otras combinaciones disponibles, aunque menos empleadas por su indicación reducida, son las de broncodilatadores de acción corta con corticosteroides y con cromonas.
2. Tratamiento oral
a- Antileucotrienos: MONTELUKAST y ZAFIRLUKAST
Los leucotrienos son potentes mediadores proinflamatorios y broncoconstrictores, que también son liberados por el mastocito en la reacción alérgica. Para bloquearlos recientemente se han comercializado un nuevo grupo terapéutico antiasmático como son los antileucotrienos. Estos se unen a los receptores de los leucotrienos situados en las células de las vías respiratorias, impidiendo su unión y bloqueando así todas sus acciones.
Se utilizan en el asma persistente leve y moderado, como medicamento complementario de los inhaladores y posible ahorrador de corticosteroides. Este último efecto es discutido por numerosos especialistas, siendo todavía necesario definir mejor cual es el papel real que pueden jugar los antileucotrienos en el tratamiento del asma. Su administración es sólo vía oral (dosis única en el caso del montelukast y cada 12 horas el zafirlukast) y los efectos secundarios comunicados afectan a un porcentaje reducido de pacientes.

b- Corticoides orales: DEFLAZACORT, PREDNISONA, PREDNISOLONA, BETAMETASONA, etc.
Están indicados en algunos pacientes con asma grave, muchos de los cuales precisan obligatoriamente una dosis diaria de corticosteroide para controlar la enfermedad (asma corticodependiente). También se utilizan en ciclos, de días o semanas, para controlar la exacerbación del asma cuando los inhaladores no lo consiguen.
Deben ser empleados bajo estricta supervisión médica, puesto que su uso inadecuado en periodos prolongados puede condicionar el desarrollo de efectos secundarios, entre los que destacan la elevación de la glucosa sérica y/o de la tensión arterial (por lo que hay que tener especial precaución en pacientes diabéticos e hipertensos), alteración del metabolismo cálcico (que favorecen la osteoporosis y el retraso del crecimiento en los niños), acción gastroerosiva, debilidad muscular y cambios en la masa corporal, y alteraciones de conducta con nerviosismo o insomnio. Excepto en tratamiento cortos (2-3 días), no deben ser retirados de modo brusco porque la administración exógena de corticosteroides inhibe la capacidad natural del organismo para sintetizar esteroides endógenos, lo que hace necesaria una retirada gradual del tratamiento a fin de lograr una recuperación progresiva de la respuesta orgánica y su papel fisiológico.
c- Broncodilatadores orales:
Actualmente es excepcional su indicación, aunque es preciso conocerlos. Se dividen en:
*Metilxantinas: TEOFILINA, SOLUFILINA, etc.
Son fármacos broncodilatadores cuyo efecto es complementario al de los antinflamatorios y otros broncodilatadores. Su uso actual está restringido sólo al asma grave de mal control, siempre tras prescripción de un especialista. También se pueden emplear vía parenteral en crisis de asma refractarias a otros tratamientos. Sus efectos secundarios son numerosos y es necesario realizar controles periódicos de sus niveles en sangre por la posibilidad de intoxicación.
*Betamiméticos orales: SALBUTAMOL, TERBUTALINA, etc.
Aunque se siguen prescribiendo con frecuencia, sobre todo en niños en forma de jarabes, actualmente no están indicados casi en ningún caso, por sus importantes efectos secundarios (palpitaciones, nerviosismo, insomnio, temblor) y la existencia de alternativas inhaladas más eficaces y seguras.

3.Otros fármacos:
En algunos pacientes con asma pueden estar indicados por diferentes motivos otros medicamentos además de los repasados. Entre estos destacan los anticolinérgicos (broncodilatadores inhalados, empleados sobre todo en la bronquitis crónica, que en el asma pueden ser alternativa o complemento de los betamiméticos), mucolíticos (empleados vía oral y a veces nebulizados en pacientes con abundante mucosidad) o inmunosupresores (planteados excepcionalmente como posible alternativa en pacientes corticodependientes).


 

dimecres, 9 de maig del 2012

seguim parlant de malalties respiratòries i seguim amb les pneumònies agudes:



La pneumònia és una inflamació dels pulmons que provoca una dificultat respiratòria. És molt freqüent en infants menors d'un any.

  • Causa: Gairebé sempre estan produïdes per virus i amb menys freqüència, per bacteris. El 75% de les pneumònies agudes es produeixen a l'hivern.
  • Simptomatologia: Varia segons l'edat, l'origen, les circumstàncies personals etc..., però en general es presenta com una crisis aguda amb calfreds bruscos, sudoració i dolor. També acostuma a donar-se febre alta, tos, cefalees, i de vegades vòmits, taquicàrdies, herpes labial i cianosi ( color blau a la pell) 
  • Complicacions: Tot i que és una malaltia greu , la recuperació sol ser completa al cap d'una setmana. No obstant això, poden sorgir complicacions qye afecten al sistema pulmonar, com ara embassaments pleurals o abscessos pulmonars.
Ara parlarem de la bronquiolitis que és una infecció vírica aguda del tracte respiratori inferior que afecta als lactants i infants petits.
En aquest link hi ha molta info sobre la malaltia, llegiu si voleu! :) 

 http://www.guiainfantil.com/salud/enfermedades/bronquiolitis.htm


Informació per a la família

El vostre fill sofreix una infecció respiratòria aguda dels bronquis més petits, que afecta, fonamentalment, els lactants el primer any de vida.
Els símptomes d'aquesta malaltia poden variar: des de símptomes propis d'un senzill catarro, fins a símptomes d'una afectació pulmonar important.

Com podeu alleujar els símptomes del vostre fill?

  • Mantingueu el nas de l'infant net amb rentats freqüents de sèrum fisiològic. Aspireu les secrecions amb un aspirador de mucositat.
  • Poseu l'infant en posició semiincorporada per facilitar-li la respiració.
  • Doneu-li menjar més sovint i en petites quantitats.
  • Doni-li líquids amb freqüència.
  • Mantingueu-lo allunyat d'ambients amb fum. Eviteu de fumar a casa.

Ajuda al vostre fill el tractament amb antibiòtics?

No. La bronquiolitis és una malaltia vírica i els antibiòtics no són eficaços per tractar les malalties víriques.

Heu de saber alguna cosa més?

Si apareixen símptomes nous o empitjoren els que ja tenia el vostre fill torneu a visitar el vostre pediatre.
Si observeu en l'infant algun dels símptomes d'alerta que us exposem a continuació, dirigiu-vos immediatament al vostre centre sanitari.
  • Té dificultat per respirar o la respiració molt accelerada.
  • Cada vegada està més endormiscat o agitat.
  • Rebutja l'aliment, pren líquids amb dificultat o vomita.
En general, la bronquiolitis és un procés que es cura per si mateix. Acostuma a durar uns 15 dies, però la millora es produeix a partir dels 4 o 5 dies.
No us preocupeu si a l'infant, posteriorment, li persisteix la tos, ja que a poc a poc li anirà desapareixent.







Tot seguit parlarem de la tos ferina
Tos Ferina
1- Introducció
La tos ferina o tos convulsiva és una infecció bacteriana aguda de les vies respiratòries causada per Bordetella pertussis, un bacteri gram-negativa B. la tos ferina és un patogen exclusivament humà que es transmet d'una persona infectada a persones susceptibles, principalment a través de gotetes d'aerosol de les secrecions respiratòries o per contacte directe amb les secrecions respiratòries de la persona infectada.

190px-Pertussis.jpg



2- Microorganisme causant i els seus afectes
La tos ferina, és una malaltia altament contagiosa provocada pel bacteri bordetel·la pertússica (també anomenat Bordetella pertussis).
El bacteri bordetel·la pertússica, és un gran grup de
microorganismes unicel·lulars gramnegatiu*. Degut a l'acció de les seves toxines destrueix les cèl·lules epitelials de l'arbre bronquial, d’aquesta manera afecta el sistema respiratori donant lloc a una tos severa que és altament contagiosa.

Morfologia del bacteri: cocobacil del gènere bordetel·la.

240px-Bordetella_pertussis.jpg
tos_ferina.jpg
Bacteri Bordetel·la Pertússica



*Els bacteris gramnegatius són aquells que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.

300px-Pseudomonas_aeruginosa_Gram.jpg





3- Via de contagiEs transmet d'una persona a una altra per contacte directe amb les mucoses de les vies respiratòries d'un individu malalt o d'un portador transitori (és a dir, una persona que te el bacteri però no pateix la malaltia). Sovint, els germans grans poden ser els portadors del bacteri a casa i infectar el nadó de la família.


9828.jpg




4- Desenvolupament de la malaltia i símptomes

Nens: té 3 fases: catarral, paroxística i convalescent:
- Fase catarral: Semblant a un refredat, una mica de febre i una mica de tos no productiva.
-Fase paroxística: Desprès d’una setmana o dues de la fase catarral apareixen atacs de tos severs, sense poder respirar entre els atacs (és la definició de tos paroxística). La persona pot estar normal entre atacs.
- Poca o gens de febre.
- Nens de menys de 6 mesos solen tenir apnea en lloc d’estridor.
- Fase convalescent: Tos pot durar mesos però cada cop menys freqüent i menys greu (en la forma clàssica) fins a un dies en formes més lleus.
- Pneumònia bacteriana secundària en nens menors de 5 anys és freqüent.

image002.jpg


Adults: Els símptomes són semblants a una infecció de Vies respiratòries altes. Els adults poden tenir:
- Tos persistent de 7 dies, l’estridor no és freqüent però si ofec durant la tos.
- Poca o gens de febre.
- Tos nocturna.
- Vòmit postussígen.
- Sensació de picor a darrera la gola.
- Història d’exposició a altres pacients amb tos perllongada.







tos.jpg
Cas de tos nocturna

En general la Tos Ferina confereix immunitat prolongada un cop passada.



5- Tractament

La primera mesura és la vacunació sistemàtica, la segona és el diagnòstic i tractament del malalt, per curar-lo, evitar les complicacions i que no la pugui transmetre a altres persones.
Per prevenció es solen donar antibiòtics a persones en risc de contagi, com per exemple persones que estiguin al voltant d'un malalt de tos ferina.
El tractament és amb uns
macròlids, són un grup de medicaments típicament d'antibiòtics, escurça el període contagiós, però no canvia generalment el resultat de la malaltia. Quan s'inicia el tractament durant l'etapa catarral, els símptomes poden ser menys severs. Si reben antibiòtics apropiats (quimioprofilaxi), durant els dies 7 i 21 del període d'incubació poden protegir el desenvolupament de la malaltia simptomàtica.
Els antibiòtics s'han de donar abans de la primera etapa. Malgrat tot, els pacients solen estar avançats en la malaltia i els antibiòtics no són efectius. Però poden eliminar el bacteri en la secreció.


vacunas-a-los-2-meses-del-bebe.jpg




6- Prevenció
La vacuna contra la tos ferina s'administra, en general, en combinació amb la vacuna contra la diftèria i el tètanus. Les autoritats d'immunització recomanen que la vacuna DtaP (diftèria, tètanus, tos ferina acel·lular) s'administri als 2, 4, 6 i entre els 15 i 18 mesos d'edat, i entre els 4 i 6 anys.
La vacuna Tdap s'ha d'aplicar al voltant de l'edat de 11 o 12 anys i després cada 10 anys.
Per prevenció es solen donar antibiòtics a persones en risc de contagi, com per exemple persones que estiguin al voltant d'un malalt de tos ferina.

La vacuna Tdap protegeix contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, totes elles malalties serioses i potencialment mortals causades per bacteris.


tosferina.jpg

Com és pot veure en el gràfic, fa 65anys no hi havia tractament que pugés contraresta aquest bacteri.
Ara ja hi ha suficients recursos com per evitar que s'expedeixi, però tot i així aquesta encera provoca morts, només en casos greus on el tractament no s'ha aplicat a temps.




7- Zones afectades
És troba a tot el món i en predomina al tercer món, l’Índia i els EUA. Es sol trobar amb epidèmies. Hi cada any es poden trobar 300.000 morts.

taula_mortalitat.png
Cas d'Espanya8- Bibliografia:
http://www.geosalud.com/enfermedades_infecciosas/tosferina/tosferina.htm
http://www.paho.org/spanish/ad/fch/im/GuiaPractica_Pentavalente.pdf
http://www.tauli.cat/tauli/cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/Urgencies/6_Info_professionals/Pautes_actuacio/pediatria/mesures_diagnostic_tosferina.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tos_ferina
http://blogdefarmacia.com/prevencion-de-la-tos-ferina/

http://www.youtube.com/watch?v=1wy4nAceHGw
http://www.umm.edu/esp_ency/article/001561prv.htm


Seguim parlant de malalties respiratòries i ens trobem amb la diftèria.

La Diftèria


La malaltia de la diftèria, encara està present entre nosaltres. És una malaltia d'origen bacteriani i és una de les poques malalties que si l'agafes avui dia, pot causar-te la mort. Els seus símptomes són ofecs, febre alta (40ºC o més), mucositat i vòmits. És transmet de persona en persona a través del contacte de les secrecions. Un diagnostic clar d'aquesta malaltia és l'aparició de falses membranes als aparells digestiu i respiratori, fet que provoca un fort dolor en aquests. Els principals tractaments que hi han són els antibiòtics i la vacuna. La vacuna de la diftèria va adjuntada a la del tètanus .

La diftèria pot afectar a humans de totes les edats: desde nadons fins a ancians. 
 
El nom “Diftèria” prové de la paraula grega διφθέρα que vol dir membrana, i és una malaltia infecciosa aguda epidèrmica. Es caracteritza per l'aparició de falses membranes, firmament adherides, que es formen principalment a les superfícies mucoses de les vies respiratòries i també a les digestives superiors.
pre-difteria.jpg_869080375.jpg
MICROORGANISME CAUSANT:

El bacteri causant de la malaltia rep el nom de Corynebacterium diphtheriae o també conegut com a bacil de Klebs-Löffler.

Característiques del bacteri:

  • Gram-positiu ( bacteris els quals amb la tinció de Gram es tenyeixen de blau o lila)
  • Aèrobi
  • Catalasa positiva
  • Quimioorganòtrofa

    Corynebacterium_diphtheriae.jpg


  TRANSMISSIÓ DE LA MALALTIA I VIES DE CONTAGI:

La malaltia es transmet als altres per mitjà del contacte directe amb esternuts, la gola, els ulls, la pell o qualsevol altre tipus de secreció dels malalts.


  DESENVOLUPAMENT DE LA MALALTIA I SÍMPTOMES:

La diftèria es pot mostrar a dues zones diferents ( la gola i el nas o la pell) i per tant, té diferents símptomes per a cada zona:

  • Gola i nas: Es produeix un augment a la gola, també, un augment lleu de la temperatura corporal i finalment podem trobar nòduls limfàtics inflamats. Amés, es pot acabar formant una nova membrana a la gola.
  • Pell: Els símptomes de la pell solen ser molt dolorosos, ja que observem que la pell se'ns boteix i se'ns queda irritada (color vermellós).

*Alternativament, una persona que pateix diftèria pot no patir cap símptoma. També es poden reconèixer alguns principis d'infeccions, cutànies, vaginals , conjuntives oculars o fins i tot alguna que d'altre infecció a l'oïda.

Els símptomes apareixen normalment de 2 a 5 dies després del contagi.

Símptomes de la diftèria a la gola i al nas.
Símptomes de la diftèria a la gola i al nas.
Símptomes de la diftèria a la pell.
Símptomes de la diftèria a la pell.




  TRACTAMENT DE LA DIFTÈRIA:

Normalment es tracta la diftèria prevenint-la a partir d'una vacuna, la qual es combina amb la vacuna del tètanus i la de la tos ferina. Aquesta vacuna és triple i és coneguda com la DTP.


dpt.jpg





La vacuna normalment es posa als dos, als quatre, als sis i als divuit mesos d'edat, i llavors es repeteix l'intervenció als quatre i als sis anys. Després d'aquest seguiment, tothom, cada deu anys, ha de rebre una dosis de la vacuna.


  PREVENCIONS:

  • Mantenir un control adequat de la DTP
  • Intentar no estar en contacte amb cap malalt i si no és el cas, fer alguna que d'altra revisió per tal de prevenir la malaltia (mai prendre antibiòtics sense la recomanació d'un metge), fer-se anàlisis, etc
  • Els malalts s'han de tapar la boca a l'estossegar amb un mocador per evitar el contagi als altres
  • És molt recomanable vacunar-se


  PRINCIPALS ZONES DEL MÓN AFECTADES PER LA DIFTÈRIA:




mapamundi-difteria.gif 
 ALTRES DADES D'INTERÈS:

  • Aquest vídeo ens fa una breu explicació sobre què és la diftèria i crec que és bastant interessant.

http://www.youtube.com/watch?v=NoULsEUZO0Q
 
Bona tarda a tots i totes!! avui dia 9 de maig continuarem amb el blog parlant de les malalties respiratòries.
Ara ens centrarem en la tuberculosi:

La tuberculosi (abreujat com a TB per tubercle bacillus o Tuberculosi) és una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal 
causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons (com a TB pulmonar) però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium microti també causen tuberculosi, però són espècies més rares.
Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esputsanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. El diagnòstic es basa en la radiologiaradiografies toràciques), una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com una examinació al microscopi i un cultiu microbiològic dels fluids corporals. El tractament de la tuberculosi és complicat i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics. Els contactes, si és necessari, també són analitzats i tractats. La resistència als antibiòtics és un problema creixent en la tuberculosi extensament resistent als medicaments. La prevenció es basa en programes garbell i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (habitualment (BCG).
La tuberculosi s'encomana per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen. Un terç de la població actual del món està infectada amb M. tuberculosis, i cada segon és infectada una nova persona.[2] Tanmateix, en la majoria d'aquests casos la malaltia no es desenvoluparà completament; les infeccions asimptomàtiques i latents són les més habituals. Aproximadament una de cada deu d'aquestes infeccions latents progressarà finalment a la malaltia activa, que, si no és tractada, mata més de la meitat de les víctimes. El 2004, les estadístiques de mortalitat i morbiditat incloïen 14,6 milions de casos actius crònics, 8,9 milions de casos nous, i 1,6 milions de morts, majoritàriament en països en desenvolupament.[2] A més, un nombre creixent de persones del món desenvolupat estan contreient la tuberculosi car el seu sistema immunitari es veu compromès per medicaments immunosupressors, abús de drogues o la sida.
La distribució de la tuberculosi no és uniforme arreu del món; aproximadament el 80% de la població de molts països asiàtics i africans donen positiu en les proves de la tuberculina, mentre que només 5-10% de la població dels Estats Units dóna positiu.[1] L'any 2006 es detectaren 1.571 casos de tuberculosi a Catalunya, cosa que en aquell temps significava una incidència de 22 casos per cada 100.000 habitants.[3] El mateix any, n'hi hagué 125 a les Balears,[4] mentre que el 2005 n'hi hagué 678 al País Valencià.[5]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuberculosi
Aquesta és una definició que ens dóna la wikipedia, també ens permet anar a altres enllaçós clicant les paraules en blau i subratllades. 



http://www.dmedicina.com/enfermedades/infecciosas/tuberculosis
En aquesta pàgina podem ampliar la info sobre la tuberculosi.


http://www.youtube.com/watch?v=R8oTYcynxME&feature=related
Aqui os deixo un video sobre la prevenció de la tuberculosi.