Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 d’abril del 2012

Com que avui hem sento molt treballadora, os donaré informació sobre una altre malaltia força comuna que molts de nosaltres hem patit:  la Varicel·la.




Malaltia contagiosa, és la més freqüent de les anomenades “malalties exantemàtiques”. 

Causa: La produeix un virus de la família dels herpes, anomenat “virus de la varicel·la-zòster” La primera vegada que t’infectes per aquest virus passes la varicel·la, si et reinfectes posteriorment pateixes un herpes zòster.

Contagi: Es transmet per via respiratòria per inhalació de les gotetes de saliva que expel·leix la persona malalta al respirar o parlar i per contacte directe amb les lesions cutànies. La dona embarassada, si pateix la malaltia,  pot transmetre’l al fetus per via transplacentària. Es contagiosa des de aproximadament 2 dies abans de que aparegui l’ erupció fins que totes les lesions es converteixen en crostes , el que succeeix aproximadament en 1 setmana. 

A qui afecta?
Afecta sobretot a infants , entre 2 i 10 anys d’edat ,als quals confereix immunitat per a tota la vida, és a dir només la passes una vegada. Els que no la van patir durant la infància  la poden presentar d’adults, normalment en forma més greu.

Incubació: Des de el contagi, te un període d’incubació (sense símptomes) de unes 2 setmanes. 

Clínica: L’erupció es caracteritza per l’aparició de una màcula-pàpula (gra vermell) que posteriorment es transforma en vesícula amb un fluid transparent que desprès es torna torbi i que al assecar-se genera una crosta de color marró. Les lesions apareixen a cara, abdomen o esquena i desprès s’estenen a quasi totes les parts del cos, incloent cuir cabellut, boca, nas, orelles i genitals. Solen haver 3 erupcions en dies consecutius. Aquestes lesions provoquen picor, en ocasions important.
Poden presentar febre, cansament, debilitat, mal de cap, mal de panxa o pèrdua de gana durant 1 o 2 dies abans de l’erupció persistint entre 2-4 dies desprès.


Complicacions: Són poc freqüents en els nens. Les més habituals son les infeccions de les lesions de la pell. Altres complicacions poden ser les pneumònies, encefalitis, miocarditis, artritis transitòries i inclús hepatitis causades pel propi virus de la varicel·la. De totes maneres, les complicacions greus són més freqüents en els adults o en pacients inmunodeprimits (amb defenses baixes).

Diagnòstic: És clínic, és a dir les lesions de la pell son típiques.

Tractament: Es dirigeix a reduir la picor amb locions de calamina o inclús amb antihistamínics via oral si es necessari. Cal evitar el gratar-se per evitar les sobreinfeccions de les vesícules i les cicatrius. També poden ser útils els olis o cremes amb ”rosa mosqueta” per reduir les possibles cicatrius residuals.
Per la febre cal emprar Paracetamol.

En alguns casos determinats pot ser necessari el tractament amb Aciclovir oral (antivíric) que és efectiu administrat precoçment (les primeres 24 h de  la malaltia) i durant 5 dies.
No es aconsellable el bany, encara que pot donar-se una dutxa suau i breu al nen/a. Per assecar la pell fer-ho amb tocs amb una tovallola suau i neta.

Prevenció: Els nens amb varicel·la han de quedar-se a casa fins que tota l’erupció estigui en fase de crosta (7-8 dies desprès l’inici de l’erupció) ja que fins llavors són altament contagiosos.
Existeix una vacuna contra la varicel·la, segura i eficaç, que no està inclosa en el calendari de vacunació. Pot posar-se a partir de l’any de vida. Els nens/es vacunats poden passar una varicel·la mes lleu, de vegades de difícil diagnòstic.

Aquesta informació l'he extreta d'una pàgina web molt interessant que s'anomena: hospitals de nens.

I aqui unes quantes fotogràfies:




 
 
Avui divendres dia 27 d'Abril de 2012 parlarem sobre la rubèola, una malaltia que afecta tant a infants com a adults.
penjarem info de webs, enllaços i fotogràfies que podreu comentar.

http://www.aepap.org/familia/rubeola.htm
Aquesta és una pàgina en castellà que trobo força interessant, si la voleu consultar només hi heu d'entrar.

http://www.xtec.cat/~jcoll/virus/rubeola/rubeola.htm
En aquesta pàgina del Xtec, trobem un quadre explicatiu de la malaltia , els símptomes, el diagnostic....en fi tot el que hem de saber sobre la rubèola.



Malaltia
Rubèola
Agent causal
Virus de la rubèola.
Forma de contagi
Malaltia exantemàtica extremadament contagiosa i que sol presentar-se a la infància. La malaltia es transmet per via respiratòria mitjançant gotetes i secrecions de l'aparell respiratori.
Període d'incubació
De 2 a 3 setmanes.
Símptomes
Comença com un refredat de nas, i els ganglis del coll apareixen inflamats. L'erupció o exantema es presenta desprès d'un o dos dies, començant a la cara i estenent-se fins cobrir el tronc i les extremitats durant les vint-i-quatre hores següents. L' erupció consisteix en taques vermelles i aplanades i desapareix aviat de la cara, desapareixent del tot en dos dies.
Diagnòstic
És difícil de diagnosticar, degut a que l' erupció és normalment lleu i variable. A vegades es confon amb el xarampió o l'escarlatina. És indispensable fer un diagnòstic precís ja que aquestes malalties són més perilloses.
Tractament
Molts cops l'erupció desapareix abans de que el metge l'hagi arribat a veure. Es preferible mantenir al malalt aïllat mentre hi hagi erupció. La dieta ha de ser lleugera : llet, purés i sucs de fruita. Si els ganglis del coll s'han inflamat i produeixen dolor es pot aplicar una bossa de gel.
Prevenció
Evitar la proximitat amb persones afectades. La vacunació sistemàtica, gammaglobulina en l'embaràs.
En el moment del naixement, el nen rep els anticossos materns per via placentària, que li confereixen una protecció durant els primers mesos de vida.
Gravetat
Malaltia molt lleu, fins al punt de passar sovint desapercebuda. Pot ser no obstant una malaltia molt greu si la contreu una dona embarassada. Per aquesta raó totes les nenes es vacunen al principi de l'adolescència abans de la primera menstruació, encara que ja hagin patit la malaltia.
Durant els primers mesos d'embaràs, la infecció pot passar al fetus provocant anomalies en el seu desenvolupament : síndrome de la rubèola. Els nadons afectats poden néixer sords, cecs o deficients mentals. Normalment pesen molt poc al néixer i el seu creixement es veu molt enrederit. Aquests nadons segueixen sent portadors del virus de la rubèola durant anys desprès del naixement.
Convalescència
Un cop desapareguda l'erupció, el restabliment es ràpid.


http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=ae5ac118ab2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ae5ac118ab2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


Una pàgina molt interessant creada per la Generalitat de Catalunya, que podeu consultar en qualsevol moment.


He trobat aquesta fotogràfia que descriu la malaltia molt bé.
He pensat que un reforç visual sempre és bó ;)