Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 9 de maig del 2012

Tot seguit parlarem de la tos ferina
Tos Ferina
1- Introducció
La tos ferina o tos convulsiva és una infecció bacteriana aguda de les vies respiratòries causada per Bordetella pertussis, un bacteri gram-negativa B. la tos ferina és un patogen exclusivament humà que es transmet d'una persona infectada a persones susceptibles, principalment a través de gotetes d'aerosol de les secrecions respiratòries o per contacte directe amb les secrecions respiratòries de la persona infectada.

190px-Pertussis.jpg



2- Microorganisme causant i els seus afectes
La tos ferina, és una malaltia altament contagiosa provocada pel bacteri bordetel·la pertússica (també anomenat Bordetella pertussis).
El bacteri bordetel·la pertússica, és un gran grup de
microorganismes unicel·lulars gramnegatiu*. Degut a l'acció de les seves toxines destrueix les cèl·lules epitelials de l'arbre bronquial, d’aquesta manera afecta el sistema respiratori donant lloc a una tos severa que és altament contagiosa.

Morfologia del bacteri: cocobacil del gènere bordetel·la.

240px-Bordetella_pertussis.jpg
tos_ferina.jpg
Bacteri Bordetel·la Pertússica



*Els bacteris gramnegatius són aquells que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.

300px-Pseudomonas_aeruginosa_Gram.jpg





3- Via de contagiEs transmet d'una persona a una altra per contacte directe amb les mucoses de les vies respiratòries d'un individu malalt o d'un portador transitori (és a dir, una persona que te el bacteri però no pateix la malaltia). Sovint, els germans grans poden ser els portadors del bacteri a casa i infectar el nadó de la família.


9828.jpg




4- Desenvolupament de la malaltia i símptomes

Nens: té 3 fases: catarral, paroxística i convalescent:
- Fase catarral: Semblant a un refredat, una mica de febre i una mica de tos no productiva.
-Fase paroxística: Desprès d’una setmana o dues de la fase catarral apareixen atacs de tos severs, sense poder respirar entre els atacs (és la definició de tos paroxística). La persona pot estar normal entre atacs.
- Poca o gens de febre.
- Nens de menys de 6 mesos solen tenir apnea en lloc d’estridor.
- Fase convalescent: Tos pot durar mesos però cada cop menys freqüent i menys greu (en la forma clàssica) fins a un dies en formes més lleus.
- Pneumònia bacteriana secundària en nens menors de 5 anys és freqüent.

image002.jpg


Adults: Els símptomes són semblants a una infecció de Vies respiratòries altes. Els adults poden tenir:
- Tos persistent de 7 dies, l’estridor no és freqüent però si ofec durant la tos.
- Poca o gens de febre.
- Tos nocturna.
- Vòmit postussígen.
- Sensació de picor a darrera la gola.
- Història d’exposició a altres pacients amb tos perllongada.







tos.jpg
Cas de tos nocturna

En general la Tos Ferina confereix immunitat prolongada un cop passada.



5- Tractament

La primera mesura és la vacunació sistemàtica, la segona és el diagnòstic i tractament del malalt, per curar-lo, evitar les complicacions i que no la pugui transmetre a altres persones.
Per prevenció es solen donar antibiòtics a persones en risc de contagi, com per exemple persones que estiguin al voltant d'un malalt de tos ferina.
El tractament és amb uns
macròlids, són un grup de medicaments típicament d'antibiòtics, escurça el període contagiós, però no canvia generalment el resultat de la malaltia. Quan s'inicia el tractament durant l'etapa catarral, els símptomes poden ser menys severs. Si reben antibiòtics apropiats (quimioprofilaxi), durant els dies 7 i 21 del període d'incubació poden protegir el desenvolupament de la malaltia simptomàtica.
Els antibiòtics s'han de donar abans de la primera etapa. Malgrat tot, els pacients solen estar avançats en la malaltia i els antibiòtics no són efectius. Però poden eliminar el bacteri en la secreció.


vacunas-a-los-2-meses-del-bebe.jpg




6- Prevenció
La vacuna contra la tos ferina s'administra, en general, en combinació amb la vacuna contra la diftèria i el tètanus. Les autoritats d'immunització recomanen que la vacuna DtaP (diftèria, tètanus, tos ferina acel·lular) s'administri als 2, 4, 6 i entre els 15 i 18 mesos d'edat, i entre els 4 i 6 anys.
La vacuna Tdap s'ha d'aplicar al voltant de l'edat de 11 o 12 anys i després cada 10 anys.
Per prevenció es solen donar antibiòtics a persones en risc de contagi, com per exemple persones que estiguin al voltant d'un malalt de tos ferina.

La vacuna Tdap protegeix contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, totes elles malalties serioses i potencialment mortals causades per bacteris.


tosferina.jpg

Com és pot veure en el gràfic, fa 65anys no hi havia tractament que pugés contraresta aquest bacteri.
Ara ja hi ha suficients recursos com per evitar que s'expedeixi, però tot i així aquesta encera provoca morts, només en casos greus on el tractament no s'ha aplicat a temps.




7- Zones afectades
És troba a tot el món i en predomina al tercer món, l’Índia i els EUA. Es sol trobar amb epidèmies. Hi cada any es poden trobar 300.000 morts.

taula_mortalitat.png
Cas d'Espanya8- Bibliografia:
http://www.geosalud.com/enfermedades_infecciosas/tosferina/tosferina.htm
http://www.paho.org/spanish/ad/fch/im/GuiaPractica_Pentavalente.pdf
http://www.tauli.cat/tauli/cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/Urgencies/6_Info_professionals/Pautes_actuacio/pediatria/mesures_diagnostic_tosferina.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tos_ferina
http://blogdefarmacia.com/prevencion-de-la-tos-ferina/

http://www.youtube.com/watch?v=1wy4nAceHGw
http://www.umm.edu/esp_ency/article/001561prv.htm


1 comentari: