Ara ens toca parlar de la conjuntivitis

Definició: Inflamació de la conjuntiva tarsal i bulbar. La conjuntiva és la capa mucosa més externa de l´ull que cobreix la zona visible del globus ocular i la part interna de les parpelles.

L´estudia l´oftalmologia.

Incidència:

Malaltia que es distribueix per tot el món, i afecta a totes les edats i estrats socials de ambdos sexes.
La queratoconjuntivitis primaveral afecta més a homes que a dones i més a nens i joves.

Etiopatogenia:

Podem classificar les conjuntivitis en base a les diferents causes que la provoquen:

• Conjuntivitis al.lèrgica: és aquella deguda a fenòmens d´hipersensibilitat immediata.

! Rinoconjuntivitis al.lèrgica:pot ser de tipus estacional, com la causada per pol.lens, o perenne com la causada per àcars de la pols o epitelis d'animals.
! Queratoconjuntivitis primaveral:no s´ha trobat un al.lergen que es pugui atribuir a la malaltia.
! Queratoconjuntivitis atópica:es desencadena de forma immediata amb el contacte amb al.lergens transportats per aire, picades de insectes o al.lergens alimentaris.
! Conjuntivitis papil.lar gegant: es troba entre les de tipus al.lèrgic i les de tipus mecànic ja que és causada per lents de contacte (normalment dures) o pròtesi oculars.

• Conjuntivitis infecciosa: és la deguda a l´arribada de gèrmens patògens, virus, bacteris o en cas estrany fongs.

! Viríca:Adenovirus, causants de la queratoconjuntivitis epidémica i febre faringoconjuntival, i enterovirus.
! Bacteriana: els més freqüents són Staphylococcus aureus, Streptococus pneumoniae, Neisseria gonorrhoeae i Haemophylus influenzae .
! Chlamydia trachomatis: causal d´un tipus de conjuntivitis anomenada tracoma (serotips A, B, Ba, C) i de la conjuntivitis de inclusió (serotips D a K).
Si una persona contrau una conjuntivitis infecciosa és molt probable que la causa provingui del contacte dels ulls amb les mans contaminades, aigües de piscines, mocadors, algunes tovalloles contaminades o el canal de part d´una dona.

Anatomia patològica:

La modificació anatòmica més visible de la conjuntivitis és l´ull vermell, també es poden observar les parpelles inflades, amb hiperpigmentació i dermatitis secundàries com a conseqüència del pruït produït pels al.lèrgens.
Les papil.les de la conjuntiva tarsal tenen un aspecte envellutat, la conjuntival bulbar és translúcida i engruixida.
Els vasos sanguinis de la conjuntiva poden dilatar-se (hiperemia) o poden sangrar (hemorragia subconjuntival).

Manifestacions clíniques:

Símptomes: els símptomes són inespecífics, el pruït és l´únic simptoma guia de la conjuntivitis al-lèrgica.
Altres símptomes són la sensació de cos estrany, la fotofobia, el llagrimeig, la irritació i el inflament de l'ull.
Els pacients presenten símptomes associats com rinorrea aquosa.
Signes: els signes de la inflamació de la conjuntiva són:
-Tipus de secreció: és un exudat que s´ha filtrat a través de l'epiteli conjuntival des dels vasos sanguinis dilatats.
-Aspecte conjuntival: a la conjuntiva poden donar-se:
hemorràgies conjuntivals,
reaccions fol.liculars, es formen per la hiperplasia del teixit limfoide dins de l'estroma. S'associen amb vascularització accesoria i solen ser més provinents a la conjuntiva de fons de sac o fornix. Apareixen com a lessions elevades que recorden a grànuls d'arròs.
Edema de la conjuntiva bulbar produeix un engruiximent conjuntival traslúcid i blavenc. L'edema intens amb elevació de la conjuntiva que pot inclús prolapsar s'anomena quemosi. L'edema de la conjuntiva tarsal origina diminutes projecciones (papil.les) que són les que donen l´aspecte envellutat.
Reaccions papil.lars, les papil.les estan compostes de epiteli conjuntival hiperplàsic en forma de nombrosos plecs i projeccions, amb vasos centrals i un infiltrat difós de cèl.lules inflamatories cròniques, que inclouent limfòcits, cèl.lules plasmàtiques i eosinòfils.
-Presencia de menbranes: poden formar-se pseudomenbranes que consten de l'exudat coagulat adherit a l'epiteli conjuntival inflamat, o menbranes veritables que es formen quan l'exudat inflamatori atravesa les capes de l'epiteli conjuntival.
-Presencia de limfadenopatia: el drenatge limfàtic de la conjuntiva es realitza cap als glanglis preauriculars i submandibulars que corresponen al drenatge de les parpelles.

Taula 1.1	AL.LÈRGICA	VÍRICA	BACTERIANA	C.Trachomatis
Secreció:
Aquosa
Mucoide
Purulenta
Mucopurulenta
Hemorragies
Rx. Fol.licular
Rx. Papil.lars
Pseudomenbranes
Drenatge limfàtic

Proves de laboratori:

Estan indicades en els següents casos:
Conjuntivitis purulenta greu
Conjuntivitis fol.licular
Inflamació atòpica
Conjuntivitis neonatal
Les proves realitzades són:

Cultius: es fan frotis i es tenyeixen amb gram per identificar bacteris, o Giemsa per determinar la resposta leucocitaria, i es cultiven en agar sang xocolata.

Investigació citològica: es basa en la presencia de infiltrats cel.lulars característics.

Inoculació

Citologia de impressió.

Anàlisi enzimimmunoabsorvent pels antígens de Chlamydia.

Microscopia directa d´anticossos fluorescents monoclonals.

Diagnòstic diferencial:

Altres transtorns que afecten a la visió i que es presenten com a “ull vermell” poden associar-se superficialment a una conjuntivitis. A la taula 1.2 es destaquen punts diferencials.
Taula 1.2

Tret diagnòstic	Conjuntivitis aguda	Iritis aguda	Glaucoma agut	Episcleritis/ Escleritis
Dolor	Coïssor poc intensa	Intensitat moderada Fotofobia	Molt intens associat a nauseas i vomits	Episcleritis: irritació Escleritis: dolor intens
Visió	Normal	Disminuida	Molt disminuida	Sol ser normal
Pressió intraocular	Normal	Normal o baixa	Augmentada	Normal
Llagrimeig o secreció	Secreció mucosa o mucopurulenta	Llagrimeig	Llagrimeig	Llagrimeig
Hiperemia	Hiperemia conjuntival superficial bulbar o parpetral	Pericorneal	Pericorneal i episcleral	Àrea extensa de hiperemia bulbar
Còrnia	Normal	Pot haver precipitats transparents a la superficie posterior	Tèrbola	Normal
Cambra anterior	Profunditat normal	Profunditat normal	Molt aplanada	Profunditat normal
Iris	Normal	Deslluït i tumefacte	Congestiu i bombat	Normal
Pupil.la	Normal	Petita, irregular	Semimidriasi arreactiva	Normal

Tractament:

Per millorar les molèsties es poden administrar analgèsics o compreses fredes o tibies. El tractament mèdic per la conjuntivitis consisteix en la preinscripció d´unes gotes, pomada o gel antibiòtic. Normalment el tractament dura una semana i les gotes s´han de posar freqüentment (4-6 vegades al dia) i la pomada o gel 2-3 cops en 24 hores.
A la majoria de casos la conjuntivitis es curarà sola, però és indicat el tractament per reduir-ne la durada i evitar contagis.
Al.lèrgica:
S'ha d'evitar l'exposició amb l'al.lergen i en ocasions pot ser útil la desensibilització. S'efectua incrementant gradualment les dosis d'un extracte de l'al.lergen administrat per via subcutania. Les dosis s'incrementen semanal o bisemanalment, en un 75% o menys fins arribar a la màxima concentració tolerada.
En casos lleus s´utilitza la combinació antihistamínic/ vasoconstrictor per alleugerir els símptomes. Si això no proporciona suficient alleujament, pot recurrir-se al tractament tòpic amb antihistamínics, AINE o inhibidors dels mastòcits. En casos recalcitrants poden utilitzar-se corticoides tòpics.
Els vasoconstrictors tòpics no s'han d'usar en pacients amb glaucoma d'angle estret i s'han d'utilitzar amb control a pacients amb hipertensió, transtorns cardiacs o hiperglucemia.
Bacteriana:
Durant els estadis primaris de la infecció és necessari efectuar rentats freqüents per extreure l´exudat purulent de les parpelles i dels sacs conjuntivals amb aigua bullida tibia, sèrum fisiològic estèril o un líquid adequat de la farmàcia.
El tractament antimicrobià tòpic es fa amb antibiòtics d'ampli espectre en forma de gotes o cremes oftàlmiques. Es pot complementar amb antibiòtics per via parenteral.
En el cas de infecció per N.gonorrhoeae s'utilitza penicilina.
Vírica:
Només tracta d´alleugerir els símptomes amb corticoides i vasoconstrictors locals.
L´ús de corticoides ha de ser controlar per l´oftalmòleg ja que un ús prolongat pot causar glaucoma o cataractes.
Inclusió:
Tractament tòpic amb pomada i sistèmic amb tetraciclina.
Tracoma:
El tractament es realitza amb una dosis de azitromicina, la mesura preventiva més important és la higiene personal acurada.

Curs de la malaltia:

El període de incubació de la conjuntivitis bacteriana és de pocs dies. En els casos vírics,tracoma i de inclusió la incubació pot durar fins a semanes.
La vírica, dura una setmana en els casos lleus, i fins a tres setmanes, en els casos més intensos. La bacteriana, persisteix fins a tres setmanes sense tractament i 1-2 dies amb tractament.
La al.lègica és recivivant i estacional, els símptomes més agosarats apareixen a la primavera, al final de l' estiu i en començar la tardor.

una miqueta més d'informació
Què és la conjuntivitis?

L'envermelliment i la picor dels ulls poden ser símptomes d'una conjuntivitis. Es tracta d'un procés infecciós, la majoria de les vegades de curta durada, que amb unes simples mesures higièniques evoluciona cap a la curació. Ja que es tracta d'una malaltia contagiosa, han d'evitar-se els contactes.

Resposta de l'expert/a Josep Gaspà Martí
Edat Totes les edats
Valoració

La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, que és un teixit mucós transparent que recobreix l'ull. Es manifesta per l'envermelliment de l'ull, acompanyat de picor, cremor, molèstia a la llum (fotofòbia) i una secreció aquosa o purulenta. No hi ha afectació de la visió i no sol produir febre.

Les conjuntivitis més freqüents són les infeccioses. Poden ser d'origen víric o bacterià. L'al·lèrgia també és una causa comuna de conjuntivitis; es presenta més a la primavera, coincidint amb l'època de floració i pol·linització. Altres conjuntivitis es poden deure a un traumatisme, a la inclusió d'un cos estrany o a l'acció d'algun agent químic.

Les conjuntivitis infeccioses apareixen sovint acompanyant quadres vírics o bacterians de vies aèries superiors, com són les adenoïditis, rinitis o faringo-amigdalitis.

L'evolució de les conjuntivitis és cap a la curació. El procés dura al voltant d'una setmana en el cas de les infeccioses i una mica més si són d'etiologia al·lèrgica.

Les conjuntivitis infeccioses, siguin víriques o bacterianes, es contagien amb facilitat, per contacte amb les secrecions. És important rentar-se les mans després de curar el malalt. És prudent que el nen afecte de conjuntivitis infecciosa no acudeixi a la guarderia o al col·legi durant uns dies.

El tractament consisteix en mesures higièniques com és el rentat ocular amb sèrum fisiològic o aigua bullida, per retirar les lleganyes. Ha d'evitar-se que es refregui els ulls i cal insistir en el rentat freqüent de mans. També, si al metge li sembla oportú, se li administrarà un col·liri o una pomada oftalmològica amb antibiòtics, sedants o antial·lèrgics.

El nounat pot adquirir una conjuntivitis en el moment del part, en contactar amb bacteris presents al canal del part. Per prevenir aquesta conjuntivitis neonatal, s'administra a tots els nounats un col·liri antibiòtic. 

http://www.familiaforum.net/article.php?id=1289