Tot seguit parlarem de la tos ferina
Tos Ferina
1- Introducció
La tos ferina o tos convulsiva és una infecció bacteriana aguda de les vies respiratòries causada per Bordetella pertussis, un bacteri gram-negativa B. la tos ferina és un patogen exclusivament humà que es transmet d'una persona infectada a persones susceptibles, principalment a través de gotetes d'aerosol de les secrecions respiratòries o per contacte directe amb les secrecions respiratòries de la persona infectada.

---

2- Microorganisme causant i els seus afectes
La tos ferina, és una malaltia altament contagiosa provocada pel bacteri bordetel·la pertússica (també anomenat Bordetella pertussis).
El bacteri bordetel·la pertússica, és un gran grup de microorganismes unicel·lulars gramnegatiu*. Degut a l'acció de les seves toxines destrueix les cèl·lules epitelials de l'arbre bronquial, d’aquesta manera afecta el sistema respiratori donant lloc a una tos severa que és altament contagiosa.
Morfologia del bacteri: cocobacil del gènere bordetel·la.

Bacteri Bordetel·la Pertússica

---

*Els bacteris gramnegatius són aquells que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.

---

3- Via de contagiEs transmet d'una persona a una altra per contacte directe amb les mucoses de les vies respiratòries d'un individu malalt o d'un portador transitori (és a dir, una persona que te el bacteri però no pateix la malaltia). Sovint, els germans grans poden ser els portadors del bacteri a casa i infectar el nadó de la família.

---

4- Desenvolupament de la malaltia i símptomes
Nens: té 3 fases: catarral, paroxística i convalescent:
- Fase catarral: Semblant a un refredat, una mica de febre i una mica de tos no productiva.
-Fase paroxística: Desprès d’una setmana o dues de la fase catarral apareixen atacs de tos severs, sense poder respirar entre els atacs (és la definició de tos paroxística). La persona pot estar normal entre atacs.
- Poca o gens de febre.
- Nens de menys de 6 mesos solen tenir apnea en lloc d’estridor.
- Fase convalescent: Tos pot durar mesos però cada cop menys freqüent i menys greu (en la forma clàssica) fins a un dies en formes més lleus.
- Pneumònia bacteriana secundària en nens menors de 5 anys és freqüent.

Adults: Els símptomes són semblants a una infecció de Vies respiratòries altes. Els adults poden tenir:
- Tos persistent de 7 dies, l’estridor no és freqüent però si ofec durant la tos.
- Poca o gens de febre.
- Tos nocturna.
- Vòmit postussígen.
- Sensació de picor a darrera la gola.
- Història d’exposició a altres pacients amb tos perllongada.







Cas de tos nocturna

En general la Tos Ferina confereix immunitat prolongada un cop passada.

---

5- Tractament
La primera mesura és la vacunació sistemàtica, la segona és el diagnòstic i tractament del malalt, per curar-lo, evitar les complicacions i que no la pugui transmetre a altres persones.
Per prevenció es solen donar antibiòtics a persones en risc de contagi, com per exemple persones que estiguin al voltant d'un malalt de tos ferina.
El tractament és amb uns macròlids, són un grup de medicaments típicament d'antibiòtics, escurça el període contagiós, però no canvia generalment el resultat de la malaltia. Quan s'inicia el tractament durant l'etapa catarral, els símptomes poden ser menys severs. Si reben antibiòtics apropiats (quimioprofilaxi), durant els dies 7 i 21 del període d'incubació poden protegir el desenvolupament de la malaltia simptomàtica.
Els antibiòtics s'han de donar abans de la primera etapa. Malgrat tot, els pacients solen estar avançats en la malaltia i els antibiòtics no són efectius. Però poden eliminar el bacteri en la secreció.

---

6- PrevencióLa vacuna contra la tos ferina s'administra, en general, en combinació amb la vacuna contra la diftèria i el tètanus. Les autoritats d'immunització recomanen que la vacuna DtaP (diftèria, tètanus, tos ferina acel·lular) s'administri als 2, 4, 6 i entre els 15 i 18 mesos d'edat, i entre els 4 i 6 anys.
La vacuna Tdap s'ha d'aplicar al voltant de l'edat de 11 o 12 anys i després cada 10 anys.
Per prevenció es solen donar antibiòtics a persones en risc de contagi, com per exemple persones que estiguin al voltant d'un malalt de tos ferina.
La vacuna Tdap protegeix contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, totes elles malalties serioses i potencialment mortals causades per bacteris.

Com és pot veure en el gràfic, fa 65anys no hi havia tractament que pugés contraresta aquest bacteri.

Ara ja hi ha suficients recursos com per evitar que s'expedeixi, però tot i així aquesta encera provoca morts, només en casos greus on el tractament no s'ha aplicat a temps.

7- Zones afectades
És troba a tot el món i en predomina al tercer món, l’Índia i els EUA. Es sol trobar amb epidèmies. Hi cada any es poden trobar 300.000 morts.

Cas d'Espanya8- Bibliografia:
http://www.geosalud.com/enfermedades_infecciosas/tosferina/tosferina.htm
http://www.paho.org/spanish/ad/fch/im/GuiaPractica_Pentavalente.pdf
http://www.tauli.cat/tauli/cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/Urgencies/6_Info_professionals/Pautes_actuacio/pediatria/mesures_diagnostic_tosferina.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tos_ferina
http://blogdefarmacia.com/prevencion-de-la-tos-ferina/
http://www.youtube.com/watch?v=1wy4nAceHGw
http://www.umm.edu/esp_ency/article/001561prv.htm

La Diftèria

Seguim parlant de malalties respiratòries i ens trobem amb la diftèria.

La Diftèria

La malaltia de la diftèria, encara està present entre nosaltres. És una malaltia d'origen bacteriani i és una de les poques malalties que si l'agafes avui dia, pot causar-te la mort. Els seus símptomes són ofecs, febre alta (40ºC o més), mucositat i vòmits. És transmet de persona en persona a través del contacte de les secrecions. Un diagnostic clar d'aquesta malaltia és l'aparició de falses membranes als aparells digestiu i respiratori, fet que provoca un fort dolor en aquests. Els principals tractaments que hi han són els antibiòtics i la vacuna. La vacuna de la diftèria va adjuntada a la del tètanus .

La diftèria pot afectar a humans de totes les edats: desde nadons fins a ancians. 

 

El nom “Diftèria” prové de la paraula grega διφθέρα que vol dir membrana, i és una malaltia infecciosa aguda epidèrmica. Es caracteritza per l'aparició de falses membranes, firmament adherides, que es formen principalment a les superfícies mucoses de les vies respiratòries i també a les digestives superiors.

MICROORGANISME CAUSANT:

El bacteri causant de la malaltia rep el nom de Corynebacterium diphtheriae o també conegut com a bacil de Klebs-Löffler.

Característiques del bacteri:

• Gram-positiu ( bacteris els quals amb la tinció de Gram es tenyeixen de blau o lila)
• Aèrobi
• Catalasa positiva
• Quimioorganòtrofa
  
  
  
  

  TRANSMISSIÓ DE LA MALALTIA I VIES DE CONTAGI:

La malaltia es transmet als altres per mitjà del contacte directe amb esternuts, la gola, els ulls, la pell o qualsevol altre tipus de secreció dels malalts.


  DESENVOLUPAMENT DE LA MALALTIA I SÍMPTOMES:

La diftèria es pot mostrar a dues zones diferents ( la gola i el nas o la pell) i per tant, té diferents símptomes per a cada zona:

• Gola i nas: Es produeix un augment a la gola, també, un augment lleu de la temperatura corporal i finalment podem trobar nòduls limfàtics inflamats. Amés, es pot acabar formant una nova membrana a la gola.
• Pell: Els símptomes de la pell solen ser molt dolorosos, ja que observem que la pell se'ns boteix i se'ns queda irritada (color vermellós).

*Alternativament, una persona que pateix diftèria pot no patir cap símptoma. També es poden reconèixer alguns principis d'infeccions, cutànies, vaginals , conjuntives oculars o fins i tot alguna que d'altre infecció a l'oïda.

Els símptomes apareixen normalment de 2 a 5 dies després del contagi.

Símptomes de la diftèria a la gola i al nas.

Símptomes de la diftèria a la pell.

  TRACTAMENT DE LA DIFTÈRIA:

Normalment es tracta la diftèria prevenint-la a partir d'una vacuna, la qual es combina amb la vacuna del tètanus i la de la tos ferina. Aquesta vacuna és triple i és coneguda com la DTP.

La vacuna normalment es posa als dos, als quatre, als sis i als divuit mesos d'edat, i llavors es repeteix l'intervenció als quatre i als sis anys. Després d'aquest seguiment, tothom, cada deu anys, ha de rebre una dosis de la vacuna.


  PREVENCIONS:

• Mantenir un control adequat de la DTP
• Intentar no estar en contacte amb cap malalt i si no és el cas, fer alguna que d'altra revisió per tal de prevenir la malaltia (mai prendre antibiòtics sense la recomanació d'un metge), fer-se anàlisis, etc
• Els malalts s'han de tapar la boca a l'estossegar amb un mocador per evitar el contagi als altres
• És molt recomanable vacunar-se

  PRINCIPALS ZONES DEL MÓN AFECTADES PER LA DIFTÈRIA:

 

 ALTRES DADES D'INTERÈS:

• Aquest vídeo ens fa una breu explicació sobre què és la diftèria i crec que és bastant interessant.
  
  

http://www.youtube.com/watch?v=NoULsEUZO0Q

 

Bona tarda a tots i totes!! avui dia 9 de maig continuarem amb el blog parlant de les malalties respiratòries.
Ara ens centrarem en la tuberculosi:

La tuberculosi (abreujat com a TB per tubercle bacillus o Tuberculosi) és una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal 

causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons (com a TB pulmonar) però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium microti també causen tuberculosi, però són espècies més rares.

Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esputsanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. El diagnòstic es basa en la radiologiaradiografies toràciques), una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com una examinació al microscopi i un cultiu microbiològic dels fluids corporals. El tractament de la tuberculosi és complicat i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics. Els contactes, si és necessari, també són analitzats i tractats. La resistència als antibiòtics és un problema creixent en la tuberculosi extensament resistent als medicaments. La prevenció es basa en programes garbell i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (habitualment (BCG).

La tuberculosi s'encomana per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen. Un terç de la població actual del món està infectada amb M. tuberculosis, i cada segon és infectada una nova persona.^[2] Tanmateix, en la majoria d'aquests casos la malaltia no es desenvoluparà completament; les infeccions asimptomàtiques i latents són les més habituals. Aproximadament una de cada deu d'aquestes infeccions latents progressarà finalment a la malaltia activa, que, si no és tractada, mata més de la meitat de les víctimes. El 2004, les estadístiques de mortalitat i morbiditat incloïen 14,6 milions de casos actius crònics, 8,9 milions de casos nous, i 1,6 milions de morts, majoritàriament en països en desenvolupament.^[2] A més, un nombre creixent de persones del món desenvolupat estan contreient la tuberculosi car el seu sistema immunitari es veu compromès per medicaments immunosupressors, abús de drogues o la sida.

La distribució de la tuberculosi no és uniforme arreu del món; aproximadament el 80% de la població de molts països asiàtics i africans donen positiu en les proves de la tuberculina, mentre que només 5-10% de la població dels Estats Units dóna positiu.^[1] L'any 2006 es detectaren 1.571 casos de tuberculosi a Catalunya, cosa que en aquell temps significava una incidència de 22 casos per cada 100.000 habitants.^[3] El mateix any, n'hi hagué 125 a les Balears,^[4] mentre que el 2005 n'hi hagué 678 al País Valencià.^[5]

^{http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuberculosi}

^{Aquesta és una definició que ens dóna la wikipedia, també ens permet anar a altres enllaçós clicant les paraules en blau i subratllades.} 

^{http://www.dmedicina.com/enfermedades/infecciosas/tuberculosis}

^{En aquesta pàgina podem ampliar la info sobre la tuberculosi.}

^{http://www.youtube.com/watch?v=R8oTYcynxME&feature=related}

^{Aqui os deixo un video sobre la prevenció de la tuberculosi.}

La Grip:
És una malaltia infecciosa aguda que afecta les vies respiratòries, és molt contagiosa i s'estén a l'hivern, normalment en forma d'epidèmia.
En persones que pateixen alguna malaltia crònica, i per alguns infants, pot ser molt perjudicial.

Aquest virus entra per les víes respiratòries  i és una infecció vìrica produïda per l'influenzavirus.Dins d'aquests trobem tres tipus  A,B,C.
l'influenzavirus A és el més greu i el responsable de la major part de les espidèmies. Va mutant contínuament, per la qual cosa la immunitat per a tota la visa és impossible i cada pocs anys sorgeixen noves epidèmies del virus mutat, al qual la gent no és immune.
El B canvia amb menys freqüència i els seus brots i epidèmies són menys greus.
El C és el més benigne i menys comú, i produiex una immunitat permanent.

Aquesta cosa tan maca és el virus de la grip. No és una monada? :)

La grip també és una malaltia causada per virus. Apareix com a epidèmia a l'hivern, coincidint amb els mesos de fred. Comença de cop, amb febre alta (39º - 40º C), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en nens). Altres virus poden produir les mateixes molèsties.

Cal que tingueu paciència, que no espereu trobar-vos bé de seguida. No podeu mantenir el ritme de vida habitual. La febre que provoca la grip dura 4-5 dies, i la tos i el cansament poden durar 3 setmanes

http://www.gencat.cat/ics/usuaris/campanyes/vacuna_grip/index.html
En aquest link trobareu informació sobre la vacuna de la grip.

http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/496-gripe
En aquesta pàgina trobareu tot el que heu de saber sobre la grip.

Ara donem un salt i ens endinsem en les malalties respiratòries.
Aquestes malalties afecten l'aparell respiratori des de les vies altes o superiors que són el nas, la boca, laringe, bronquis, fins a les vies baixes o inferiors que són els alvèols i els bronquiols.
Com que hi han moltes malalties d'aquest tipus, aprofundirem en unes més que en les altres, i treballarem mitjançant enllaços interessant, fotogràfies i potser algún video si en trobo.
La primera malaltia que trobem i que tots coneixem és el refredat comú.

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=ArticlePage&id=8
Un article!!

http://www.ebacentelles.cat/arxiu_pdf/refredat.pdf
Aqui tenim in Pdf molt interessant, on també es fan preguntes i es contesten . Llegiu-vos'el voreu com os fa servei :)

Unes bones fotos!!

Ara parlarem de la parotiditis.
La parotiditis es coneix popularment amb el nom de galteres i és una malaltia viral que apareix generalment en la infància i afecta sobretot al teixit glandular i nerviós.

 Les galteres es poden presentar a qualsevol edat, però és difícil que aparegui abans dels tres anys.

http://hist.library.paho.org/spanish/Bol/v63n4p299.pdf

Com a curiositat os deixo un document que he trobat del 1967 sobre les gateres, no hos el perdeu!!!
com a causa i vis de transmissió, trobem que el causant és un virus i que és molt contagios, de fet les galteres es poden contagiar per contacte directe.
El període d'incubació pot variar entre els onze i els vint-i-un dies.
En quant els símptomes acostumen a ser: febre moderada, intranquil·litat, mals de caps intensos, sensació de malestar i fred, pèrdua de la gana i sequedat de gola, seguits de dolor i tumeració a les orelles i febre elevada.
Com a dada bona aquesta malaltia no acostuma a presentar conplicacions en els infants, tot i que quan es dóna en adults, sobre tot en homes, les conseqüències poden ser severes.
Pel que fa a la prevenció actualment existeix una vacuna que posen a tots els infats en tres vegades i s'anomena la triple vírica, un cop posada la vacuna ets immune!

Com a cures i tractament es recomana repòs absolut mentre hi hagi febre, i donar analgèsics, antiinflamatoris i dieta tova per evitar la masticació.

És una imatge molt bona de com afecten les galteres als infants, encara que faci molta pena :(

I una setmana desprès tornem amb més informació sobre malaties que poden afectar als infants.!!!

avui parlarem en primer lloc del exantema sobtat.

http://www.hospitaldenens.com/fitxes-pediatria/exantema-sobtat


un altre cop consultarem aquest enllaç perquè trobo que aporta molt bona informació sobre el tema, i podeu consultar-la tantes vegades con vulgueu. La comoditat és el primer!!!

Ara posaré unes fotogràfies perquè pogueu reconèixer els simptomes.

Una malatia extranya.... en fi!!